Això em diu la dolenta de l'Àngels, suposo que és una manera de dir-me egocéntrica amb carinyo.
Dic suposo perquè jo no m'hi veig tant... però tothom sap que els que et coneixen molt acaben mostrant-te una raó dolorosa i punxeguda.
Però no he vingut a parlar de mi jaajajajjaa
Sinò dels bloggers en general i de la opinió que li mereixem a la Maruja Torres. Una escriptora i periodista boníssima en ambdòs tasques, que consti en acta. El seu artícle de diumenge a El País anava per nosaltres, o a per nosaltres.
Ja no és el primer cop que sento que els blogs personals són una espécie d'exercici d'egocentrisme, cosa que trobo excloent però sobretot reduccionista. N'hi ha que ho són, però no és ni de bon troç l'esséncia dels bloggers. Com a mostra teniu aquest blog de dues amigues o el blog de l'Àngels, que tira molt més enfora que endins i que està francament bé.
No vull demanar perdó per necessitar exposar les coses que em passen, ni em dóna la gana ni crec que ho hagin de fer els que fan com jo. Al cap i a la fí, hi ha poques coses més lliures que internet, si no vols, no ens llegeixes i andando!
Cito textual:
"A veces, yendo por Internet de un blog a otro para hacerme con una dosis de malalecheína, tengo la impresión de que, parafraseando en mal rollo a Gil de Biedma, bien podemos decretar que navegamos entre las ruinas de determinadas inteligencias.
(...) Por ese espacio libre e infinito proliferan caravanas de egos en todas direcciones; si un día entran en colisión, no vamos a necesitar el Apocalipsis.
(...) Lo más normal es que los egoblogs con columna fija en algún papel se reproduzcan (...) se autociten, se autobombeen, se manden mútuamente besitos y se entreguen a la práctica de aburridas gallardas mentales que ningún buen periódico les permitiría publicar. "
Abierto 24 horas de Maruja Torres, a la seva secció setmanal Perdonen que no me levante.
El País Semanal, diumenge 28 de Gener de 2007.
Això només és una mostra de las lindezas que ens ha dit. Em sap encara més greu venint d'ella.
Odio les generalitzacions...
1 comentario:
Són diferents maneres de veure i entendre les coses. No crec, tampoc, que es refereixi a l'efecte "blog", sinó a l'ús que se'n fa molt sovint.
Estic bastant d'acord amb l'article i sobretot en segons quins blogs.
De tota manera,escriure una columna sobre aquest tema o qualsevol altre també té certa dosi d'egocentrisme, pensant que a algú li pot interessar el què escrius. La feina d'un actor, un mestre, un periodista, un escriptor... Tot és egocèntric. Perquè sempre esperes un cert reconeixement.
Suposo que la diferencia és escriure sobre "l'efecte blog" i una altra escriure en un blog "ahir em van enguixar la cama".
No ho sé criticar gaire, de tota manera, perquè faci mal o no, té molta part de veritat.
Publicar un comentario