Veureeee... és que hi ha dues persones que se'l prenguin igual? Nooooo... n'hi ha que l'apurem fins el culet i gairebé el podríem prendre "amb cubitus" (Anna) i n'hi ha que ja en portaríen cinc, anant al meu ritme (Àngels).
Som dues persones molt diferents, amb defectes molt diferents però amb un humor semblant (o potser tampoc...). El fet és que sempre que prenem alguna decisió (digues-li decisió, digues-li pla, horari o passatemps) hi ha cafè pel mig.
La idea de crear aquest blog conjunt té gust de cafè amb llet.
Si us hi fixeu, per separat, la llet i el café no s'assemblen en res, com nosaltres. Però junts, i amb sucre, tan bons, no??
Avui el sucre serà una petita mostra de la banda sonora de la nostra existéncia insignificant (pfff... Aquesta no és l'actitut).
He buscat el vídeo de "No he nascut per militar" amb el mític "vinga que s'ensorri això" però no hi era... i m'ha semblat que aquest, almenys, era una bona metàfora d'"aquesta no és l'actitut"
