Jo ja sé que ara la lògica "aplastante" demanaria a crits parlar de la llibertat col.lectiva, d'allò de "donde acaba la libertad y empieza el libertinaje, eh!?". Però digueu-me milikita, egocéntrica i reincident: últimament només puc pensar en la pròpia i en les petites llibertats del meu voltant.
En la llibertat feta emancipació, que tan de vertígen em dóna.
De la llibertat feta bogeria, que fa que els impulsos es converteixin en actes. Probablement és la que realment ens allibera, ens espabila, ens fa avançar.
Un tal Erikson -em sembla que es deixa així i del que estic segura és que no tenia res a veure amb els mòbils- va dir que tothom té un jo ideal, un jo potencial i un jo real... or something like this. L'educació, la psicologia i les preocupacions pròpies, segons ell, havien d'encaminar-se a fer que el jo real s'assemblés cada vegada més al jo potencial, ajudat incombustiblement per l'ideal.
Sense aquest jo ideal que és germà bessó de la llibertat feta bogeria que us deia no faríem coses realment importants, no hi hauria cap gràcia que ens distingís, seríem porucs com alguns gats del carrer, prescindibles com les mosques de l'estiu... quant d'animal junt, no? I, de fet, volia dir alguna cosa dels cargols però ara no em surt... estic boja ;)
En la llibertat feta emancipació, que tan de vertígen em dóna.
De la llibertat feta bogeria, que fa que els impulsos es converteixin en actes. Probablement és la que realment ens allibera, ens espabila, ens fa avançar.
Un tal Erikson -em sembla que es deixa així i del que estic segura és que no tenia res a veure amb els mòbils- va dir que tothom té un jo ideal, un jo potencial i un jo real... or something like this. L'educació, la psicologia i les preocupacions pròpies, segons ell, havien d'encaminar-se a fer que el jo real s'assemblés cada vegada més al jo potencial, ajudat incombustiblement per l'ideal.
Sense aquest jo ideal que és germà bessó de la llibertat feta bogeria que us deia no faríem coses realment importants, no hi hauria cap gràcia que ens distingís, seríem porucs com alguns gats del carrer, prescindibles com les mosques de l'estiu... quant d'animal junt, no? I, de fet, volia dir alguna cosa dels cargols però ara no em surt... estic boja ;)
També és curiós que el vídeo de "Para la libertad" d'en Serrat... el prohibíssin!
